dijous, 12 de setembre de 2013

El per què de tot plegat

Quan vaig triar la carrera de Psicologia ho vaig fer amb molta il·lusió però sense saber ben bé on estava ficant-me. Amb el temps, vaig anar descobrint que tot allò que els semblava tant interessant a les meves companyes sobre la psique humana, no anava amb mi. Quan no sabia què seria de la meva vida professional van aparèixer les assignatures de psicologia de l'educació i va ser com veure el cel: volia endinsar-me a l'escola, intervenir allà.
Amb el practicum de la carrera i més tard amb el CAP (Certificat d'aptitud pedagògica), ho vaig tindre clar: volia ser mestra.
Aleshores, casualitats de la vida, vaig començar a treballar com a tal. I, tot i que per llei  no estava obligada a fer-ho, vaig posar-me a fer el Grau de Mestra d'Educació Primària. He gaudit tant de la carrera malgrat fer-la treballant a jornada complerta, que crec que la trobaré a faltar ara que ja només em queda la defensa del treball de fi de grau.
Un professor de la carrera em va dir: "per què no fas un blog? amb les teves idees i la manera d'explicar-te... pot ser interessant per a tu i per a persones que vulguin compartir experiències amb tu!". 
Ara que ja no vaig tant atabalada com quan va sorgir la idea, m'he decidit a fer-ho... després de tot, el meu cap no para i serà positiu plasmar les meves idees en algun lloc...encara que sigui per fer un buidatge d'espai!
I encetant un nou curs, no veig millor dia per a començar amb aquesta experiència!
Doncs això és el per què de tot plegat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada